Un retiari (en llatí, retiarius i en plural, retiarii, que pot traduir literalment com «home de la xarxa" o "lluitador de la xarxa), va ser un dels diferents tipus de gladiadors de l'antiga Roma que combatien amb un equipament semblant a l'utilitzat pels pescadors: una xarxa llastrada (reti, d'on procedeix el nom), un trident (fuscina o tridens), i una daga (pugio).

imgres.jpg


Lluitava amb un armament lleuger, protegint-se amb un braçalet anomenat lorica Manica i un protector de l'espatlla que rebia el nom de galerus o spongia. La seva vestimenta era generalment composta ja per unes vestidures de cotó anomenats subligaculum, que se subjectaven amb un cinturó ample (balteus), o bé per una túnica curta. No portava proteccions en el calçat.


SGFHEGHB.jpg

El retiari és el tipus de gladiador més fàcilment identificable gràcies al seu equip: braçalets (manica), proteccions per les espatlles (galerus), la xarxa (repti), el trident (fuscina o tridens), i la daga (pugio). Les seves armes i armament podia ser decorat.L'enfrontament més habitual del retiari era en combat contra un secutor. El retiari havia d'esmenar la seva manca de protecció amb la seva velocitat i la seva agilitat, a fi d'evitar amb això els atacs del seu oponent i esperar la seva oportunitat. Primer intentava llançar la xarxa al seu rival i, si tenia èxit, atacava amb el seu trident mentre el seu adversari estava immobilitzat.Normalment es veia obligat a confiar en el seu trident i en la seva daga per acabar la lluita.
external image 937582.jpg
external image trident.png

Amb el trident, aconseguia una longitud equivalent a l'alçada d'un home, el retiari podia mantenir a distància del Secutor i atacar des de lluny.La daga era la seva última opció en el cas que també perdés el trident, i es reservava per quan era necessari el combat cos a cos.Els retiaris aparèixer per primera vegada a la sorra a la fi del segle I, i es van convertir en una atracció habitual dels segles II i III. Tenen una bona reputació com a combatents i com amants.

Com a curiositat, els reciaris es van anar popularitzant al llarg del principat. El fet que els espectadors poguessin observar les cares d'aquests lluitadors feia que els humanitzesin, en favor de la seva popularitat. A les ruïnes de Pompeia s'ha trobat mostres de grafit en què es fa referència a un tal Crescens o Cresco, un reciari a qui es qualifica de "senyor de les noies" i de "doctor de les noies de nit, de matí i de tota la resta". Hi ha evidències que suggereixen que els homes homosexuals també intentaven relacionar-se amb els gladiadors, entre els quals els reciaris eren els més sol·licitats.




external image 220px-Astyanax_vs_Kalendio_mosaic.jpg

Relleu mostrant un combat entre un Secutori un reciari.

















A partir del minut 3:20 comença a parlar del reciari.

Àlex Ruíz