Eren jocs de gladiadors que van ocupar el també anomenat munera "munus": combat. Era el major espectacle de Roma que consistia en el sacrifici d'un humà.

Els gladiadors formats en una mateixa escola constituïen una família gladiatòria i en els espectacles lluitaven uns contra els altres dins de la mateixa família, fins i tot en els combats a mort.

external image gladiat.jpg



Organització

El principal organitzador dels jocs era l'emperador. En els municipis provincials i ciutats els magistrats (edils i duumvirs) eren també els encarregats dels "munus" on acudien com a intermediaris els "lanistae" que s'encarregaven d'aconseguir i ensinistrar els gladiadors. Duraven des de l'alba fins al vespre.


Pagaments

L'encarregat dels jocs no podia comprar sinó llogar a un lanista (l'amo de l'escola) les parelles de combatents que anés a necessitar. En Roma les lluites eren costejades pels pretors dues vegades l'any i apartir de l'emperador Claudio pels qüestors sent obligatoris 120 parelles per espectacle, després reduït a 100 per Tiberio.a vegades per capritx de l'emperador es feien "munus" i el mateix els pagava.

També es va saber que Juli Cèsar 20 anys després de la mort del seu pare va organitzar en el seu honor uns munera amb 320 parelles de gladiadors. Així els magistrats municipals havien de pagar una taxa anual per als "munus".

Segons una taula trobada a Itàlica, redactada a la fi del regnat de Marc Aureli, els preus dels gladiadors s'establien en base a cinc categories. Un dia de jocs a Roma no baixava de dos-cents mil sestercis.


external image 28098_sestercio_MAurelio_Roma.jpg




Jocs

L'espectacle dels gladiadors començava amb una desfilada que feien quan sortien al centre de l'amfiteatre. Quan estaven a l'arena sortejaven les parelles que anaven a lluitar sense importar que fossin entre famílies. El que buscaven era que el gladiador es rendís davant del seu oponent i després el públic decidia si el mataven o el deixaven viure, aixecant el polze cap amunt o cap avall.

Els gladiadors només realitzaven tres o quatre combats amb armes reals a l'any.



external image MientemecinemientemePeplomaniaGladiatorColiseo.jpg


Rituals

La nit abans del "munus" es realitzava un banquet, on els gladiadors podien assistir. Al dia següent començava amb una desfilada dels gladiadors on en arribar a la llotja de l'emperador deien la frase: Ave, Caesar, morituri te salutant! ("Ave, Cèsar, els que van a morir et saluden!").

El seu alliberament es simbolitzava pel lliurament de la "rudis", una espasa de fusta o una vara.


El gladiador victoriós

Tenint en compte que les possibilitats de morir en un "munus" eren d'una sobre deu. Un gladiador, com més veterà fora, més possibilitats tenia de sobreviure, no només per l'experiència, sinó perquè per la seva popularitat el públic tendiria a perdonar-li la vida en cas de ser derrotat.

El gladiador vencedor rebia el palmell de la victòria, amb la qual donava el retorn a la sorra agitant. Així mateix, després d'un combat gloriós o quan el gladiador sumava ja una notable carrera de victòries, se li podia concedir la llibertat, normalment a petició dels fills o del públic assistent.

L'esclau gladiador podria ser alliberat o alliberada només després de deu victòries, que van ser publicats en un collaret de metall.









Bibliografia
http://www.slideshare.net/albuxy/los-gladiadores

http://www.thamyris.uma.es/Thamyris2/Resenya_Gladiadores.pdf

http://it.wikipedia.org/wiki/Sport_nell'antica_Roma#Ludi_gladiatori

http://catedu.es/aragonromano/gladiado.htm


Yuliana CabezasEs feien en honor a un difunt il · lustre on s'organitza un combat fins a la mort entre diversos lluitadors com una manera de reemplaçar un sacrifici humà.