En els temps clàssics la diversió i l'oci ocupaven gran part de la vida del ciutadans. Hi havíen diversos espectàcles com per exemple els ludi gladiatorii i els ludi circenses. Aquests darrers eren un seguit de jocs i entreteniments entre els que destacaven les lluitesque realitzaven els gladiadors i els presoners (sovint cristians) per tal de salvar la seva vida. Eren també habituals les curses de carros i les representacions de batalles marines.

Els joc de circ (ludi circenses) es representaven cada any durant set dies del septembre. Com és habitual, es celebraben en el circ i en l'amfiteatre en honor al déus o altres esdeveniments de gran caire.

external image m1Yl4u7fRCSDwJs6eiOI3g_gladiators_2.jpgexternal image img090205194844_11.jpg


  • Les curses

Les curses de carros solien durar des de primera hora del matí fins a la posta de sol.
Estatueta de bronze d'un carruatge tirat per dos cavalls (bigae)
Estatueta de bronze d'un carruatge tirat per dos cavalls (bigae)
Estatueta d'un carruatge tirat per quatre cavalls (quadrigae)
Estatueta d'un carruatge tirat per quatre cavalls (quadrigae)
Aquestes curses podríem comparar-les a l'actual fórmula 1, però en aquells temps l'element principal eren els carros.

Els carros estaven tirats habitualment per dos cavalls (bigae) o de quatre (quadrigae). Cada un dels carros pertanyia a un equip (factio),que aportava els carros, els cavalls i els aurigues.

En les carreres competien quatre carros sota els colors blanc, verd, blau i vermell. La part més difícil d'aquestes era fer la mitja volta ja que els qui competien havien de passar el més a prop possible de les metae però sense tocar-les, ja que en cas de que això succeís l'accident podia ser mortal. Però no és l'únic que patien: si tardava massa a girar el risc estava en xocar amb un altre carro (naufragium).


  • Expectació i públic
Tot i que la pràctica de curses de carros provocava la mort de molt joves, van sorgir molts ídols de les masses als que agradava extraordinàriament aquest risc. Una de les raons, potser, era la gran quantitat que les curses movien, ja fos en forma de premis i grans sumes de diners o en les apostes que es feien durant la mateixa cursa.


  • Parts del circ

El circ estava format per una planta circular amb un semicircle lateral en un dels seus costats més curts, tal i com són els actuals circuits de curses. En podem distingir tres parts ben diferenciades:

- La cavea o maemiana.
La graderia (cavea) era la part de l'edifici que estava situat sobre un podium que el separava i elevava de la pista. Era on els espectadors observaven les curses. Com era habitual, els espectadors més rics i els jutges gaudien d'un lloc privilegiat. Aquest espai pels jutges (tribunal iudicium) es trobava sobre la porta triumphalis.
Per últim, en les façanes laterals s'obtien unes portes per poder accedir a les grades, a les qual s'accedia per escales que comunicaven amb les sortides (vomitorium)
external image circo_basico3.jpg

- L'arena
És l'espai dedicat a la realització dels espectacles era de forma casi rectangular amb un dels seus costats curts semicirculars. Al centre, s'ubicaba l'element de separació en dos mitats que diferenciaven els sentits direccionals (spina)
L'arena disposava de dues metes: meta prima, habitualment en la curva, i meta secunda en un dels laterals o davant de la porta pompae.
external image circo_basico1.jpg

- La spina
Tal i com ja havíem mencionat anteriorment, la spina és una construcció rectangular que separa l'arena en dos. La seva posició no era exactament central, sinó que es desviava lleugerament per facilitar la sortida de la curva als participants.
.external image circo_basico2.jpg


Vista en planta d'un circ amb les parts corresponents
Vista en planta d'un circ amb les parts corresponents



  • En l'actualitat

Actualment, com és d'obviar, aquests jocs no tenen gairabé lloc en l'actualitat. Malgrat que els iguals d'aquests manquen, han sorgit d'altres com la Fórmula 1, en el que els cotxes corren per tal de conseguir la victòria tal i com es feia en els ludi circenses (en especial les curses de carros). Ademés, hi ha altres constàncies de la seva perduració en la actualitat en el gènere de diversió i oci: el cinema. A continuació, un fragment de la pel·lícula Ben Hur, on es mostra com eren aquestes curses de carros.

external image p4.gifexternal image The-Great-Curve.jpg




















  • Bibliografia

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/circenses.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/Ludi#Ludi_circenses
http://www.societasviaromana.net/Collegium_Historicum/ludihis2.php?lang=es
http://enciclopedia.us.es/index.php/Juegos_(Antigüedad)
http://depthome.brooklyn.cuny.edu/classics/dunkle/romnlife/ludicirc.htm
http://museoarteromano.mcu.es/ludi/texto7.html
http://penelope.uchicago.edu/~grout/encyclopaedia_romana/gladiators/amazones.html
http://www.spanisharts.com/arquitectura/roma_espectaculos.html




Judith Garcia